La Vall del Corb es localitza al peu de la Serra del Corb i forma un mosaic agrari i forestal d’interès paisatgístic i ecològic. És una vall que hi conflueixen colades de lava i sediments provinents de l’erosió de la serra els quals han determinat l’ocupació des de fa més de mil anys pels pagesos de la zona. Masies, construccions de paret seca, ermites romàniques, fagedes, rouredes i colades de lava és el que dona identitat a aquesta vall situats a molt poca distància un de l’altre. La Vall del Corb acaba enllaçant amb la coneguda Fageda d’En Jordà. El relleu és ondulat, amb turonets de dimensions variables que localment es coneixen amb el nom de tossols.

Al veïnat del Corb s’hi troben dues esglésies petites, la de Sant Miquel i la de Sant Martí.

L’ermita de Sant Miquel és molt antiga, i sembla que hauria estat la primitiva parròquia. Es troba enfilada en un tossolet, prop d’on passava el camí que de Santa Pau conduïa cap a Osona. L’actual capella de Sant Miquel, romànica d’una sola nau amb volta de canó, va ser modificada el segle XVIII. El portal, adovellat, es troba pel costat de ponent, a sota d’un porxo ben acollidor. El campanar, que havia estat d’espadanya, ara és de torre amb teulat de quatre vessants i recolzat sobre la façana de ponent. El 29 de setembre el veïnat celebra la festa del patró.
L’ermita de Sant Martí és una petita construcció romànica amb graonada, porxo sostingut per unes pilastres, teulada amb dues vessants i campanar d’espadanya. En temps de sequera, s’hi anava en processó a fer-hi pregàries per demanar la tan desitjada pluja. La seva situació, en lloc ombrívol i fresc, i la font veïna han convidat a fer-hi aplecs i excursions al llarg de tots els temps.
La fageda és un bosc caducifoli que presenta un aspecte molt diferent segons l’època de l’any. L’arbre predominat és el faig (Fagus sylvatica) acompanyat de roure pènol, til•ler de fulla petita, auró, freixes de fulla gran i castanyer. El sotabosc és molt pobre perquè hi arriba poca claror. A la primavera hi floreixen, no obstant, anèmones i ranuncles de gran bellesa quan els arbres no han tret encara la fulla. També hi podem trobar el•lèbor verd, boix i grèvol.

Al Bosc de Tosca, situat entre el volcà de Cabriolers i el riu Fluvià, hi ha uns 110 tossols. Els tossols es troben repartits al llarg de la colada de lava que prové del volcà de Puig Jordà (17000 anys aproximadament). Aquesta emissió de lava va fluir per una zona relativament planera on en alguns indrets hi havia prats humits amb presència d’argiles i matèria orgànica en el terreny.

Un tossol es forma quan la colada de lava queda en repòs sobre una zona humida. L’aigua dels sediments xops, pel pes de la colada, entra a l’interior i degut a la temperatura encara elevada de la colada es forma vapor d’aigua que ascendeix a través d’ella quan aquesta s’està solidificant. Aquest vapor d’aigua acaba sortint en forma de petita erupció al damunt de la lava i originant aquest turonet.