El lligam de les Preses amb Sant Benet de Bages ve dels primers moments de la fundació del monestir, a mitjans del segle X. Va ser una de les primeres donacions i la més important de les que van anar augmentant el patrimoni monocal. Aquest monestir del municipi de Sant Fruitós es troba a sis quilòmetres de Manresa i a dos de Navarcles.
Ricardis, o Ricarda, va heretar del seu primer espòs, Elionardis, tot el terreny alodial de les Preses i el Corb. El testament data de 922. La Paraula “alodial”, igualment com “alou”, significa que es tracta d’una propietat territorial lliure i exempta de tota càrrega i dret senyorial. Per tant, Ricarda no tenia cap impediment per fer donació d’aquestes terres. I així ho va fer, el 960, per col•laborar en el projecte del seu segon marit, Bernat Sala, Senyor d’Osor i Sant Hilari. Ja d’entrada, els monjos es van adonar de la dificultat per conrear les terres a mesura que augmentaven les donacions. Monjos i jornalers que vivien al monestir es van dedicar al cultiu de l’entorn.
El monestir va haver de fer front a diferents conflictes. Feia ben poc que Ricarda n’havia fet donació que el comte de Besalú, Sunifred, se’n va apoderar sense cap escrúpol. Encara que Sala i els monjos s’esforcessin perquè l’alou de les Preses i el Corb tornés a Sant Benet, no es va aconseguir fins al 971, quan el comte -bisbe Miró ho va restituir.
Després d’extingir-se el comtat de Besalú, els conflictes van anar apareixent, principalment amb els vescomtes de Bas. El 1835, després de períodes de friccions i d’altres d’avinentesa, pel decret de Medizábal que suprimia tots els ordes religiosos, el monestir va ser extingit després de ser assaltat i saquejat. S’havia acabat la senyoria de Sant Benet de Bages
