El bosc de can Serra conegut també com el bosc de “Salvador Grau” es troba situat en un paratge considerat com a bosc madur al terme municipal de Les Preses. A través d’aquest bosc transcorre un itinerari forestal terapèutic que té com a objectiu posar a la pràctica la reconnexió personal amb la natura a partir d’una passejada pel bosc madur. El recorregut, entremig de parets seques, artigues i cabanes, s’envolta d’una magnífica roureda de roure pènol, amb freixes, aurons, blades, faigs i d’altres caducifolis.

El bosc Salvador Grau està inclòs dins l’àmbit del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i en concret ubicat dins la zona coneguda popularment com “Bosc de Tosca”. Es tracta d’un dels rodals més ben conservats del Bosc de Tosca, doncs és sabut que com a mínim en els últims 50 anys no s’ha talat i presenta roures pènols (Quercus robur) vells que interessa conservar.

Aquest bosc centenari de can Serra creix sobre la colada de lava del volcà de Puig Jordà, al terme municipal de les Preses a tocar d’Olot. El bosc terapèutic ocupa una extensió de 9,10 Hectàrees i la longitud de l’itinerari és de 1200 metres.

Com ja s’ha esmentat anteriorment, el bosc de can Serra és un dels rodals més ben conservats del Bosc de Tosca. Es coneix, però, que els veïns del barri de Bonavista habitualment s’han emportat llenya del bosc, per exemple quan ha caigut algun arbre, i que per tant hi ha menys fusta morta de la que tocaria en un bosc vell. Es tracta pròpiament d’una roureda de roure pènol (Quercus robur) on el roure és l’espècie arbòria dominant junt amb el castanyer (Castanea sativa) amb un sotabosc arbustiu ben desenvolupat i dominat per boix marí (Ruscus aculeatus), grèvol (Ilex aquifolium), heura (Hedera helix), i també amb abundància i diversitat de falgueres com Asplenium trichomanes i Pteridium aquilinum, i molses. Abunda la presència de fullaraca, fusta en descomposició i roques volcàniques en un paisatge de tossols ben garrotxí.

Al llarg de l’itinerari terapèutic de Salvador Grau hi ha una part que està més ben conservada, la de la roureda de roure pènol pròpiament i una altra (que correspon a una altra finca) on hi havia artigues però que fa uns 50 anys es van abandonar. Es en aquest tram on ara domina un bosquet format per avellaners (Corylus avellana) i un bosc caducifoli mixt en recuperació amb faigs (Fagus sylvatica), àlbers (Populus alba), acàcies (Robinia pseudoacacia) i castanyers (Castanea sativa).

*Salvador Grau i Tort (1963-2016), va ser un biòleg compromès amb la natura, que fou cap de Servei de Planificació de l’Entorn Natural de Catalunya i membre de la ICHN.